La Lola, 100 anys d'Història

La Lola, com és coneguda pels veïns i veïnes del barri, va néixer el 18 de juny del 1917 a El Puntal, Múrcia. Des de ben petita, va servir a cases de famílies benestants en el marc d’una societat marcada per l’explotació dels terratinents murcians. La seva família, compromesa amb la República, va patir penes de mort; el seu marit va estar a les presons franquistes i va ser perseguit durant molts anys.

Aquest va ser el motiu de la seva arribada a Barcelona, durant la dècada dels 40.  Segons José Carlos Vallejo, president de l’Associació d’ex-presos polítics, la vida de la Lola és un exemple que mereix respecte i consideració: “fins als anys 50 va viure al Camp de la Bota i va conèixer la misèria, el terrible so dels trets de matinada quan afusellaven les persones al mur i la por”.

Malgrat aquesta por, casa seva es va convertir en un refugi pels membres del partit comunista i també per al veïnat que necessitava ajuda. La parada de fruita que tenia al Mercat de la Unió era coneguda “per als que no tenien diners però mai marxaven amb les mans buides”, explica Salvador Clarós, president de l’AVV del Poblenou.

Però la seva solidaritat no es va aturar amb l’arribada de la Democràcia. L’any 2001, va convèncer el veïnat per donar suport als immigrants que feien vaga per demanar la regularització de la seva situació. Fins i tot va fer d’àvia dels fills d’un grup de pakistanesos.

Amb l’ajuda de les entrevistes i la documentació de la Associació Catalana d’Expresos Polítics del Franquisme,  l’Associació de Veïns i Veïnes del Poblenou, l’Associació Cultural i Social Bac de Roda-Poblenou i el recolzament de Memòria, Història i Patrimoni de l’Institut de Cultura de Barcelona (Ajuntament de Barcelona), l’Iván Campillo i la Mireia Clemente van dur a terme el monòleg ‘LA LOLA, 100 ANYS D’HISTÒRIA (memòries d’una dona republicana)’.

La Lola” tracta de reflectir la figura de Dolores González Nicolás, dona republicana, exemple de la lluita per la llibertat, d’amor als altres i de compromís amb les necessitats socials del seu barri.

La resposta fou tan bona que actualment s’ha ampliat el monòleg i segueix representant-se, en fòrums de memòria històrica com les Jornadas de Memoria Histórica de Teruel i d’altres.

DOSSIER